dissabte, 10 de novembre del 2012

Espacio para publicidad disponible

LA HIPOTECA ESPANYA.

LA HIPOTECA ESPANYA.


- Client bancari:
 Bon dia, miri, venia perquè he vist que m'han cobrat, erròniament, 200 €.

- Banquer:
 Ah, no! No és cap error, és la seva hipoteca Espanya.

- Client:
 Però si jo no l'he demanada!

- Banquer:
 No, no cal demanar-la. Us l’assignem automàticament pel sol fet de ser titular de la llibreta Catalunya.

- Client:
 Automàticament? Però, i quins avantatges hi tinc, doncs?

- Banquer:
 Ui, moltes! Pensi que és el que se'n diu una llibreta solidària. Amb els seus diners es podran, per exemple, regalar ordinadors portàtils als titulars de la targeta Extremadura o bé peatges d'autopista als propietaris d'un compte Castella.

- Client:
 Però...si jo no en tinc, d'ordinador! I he de pagar les autopistes cada cop que viatjo! I, per a mi, què hi haurà?

- Banquer:
 "Per a  mi, per a mi..." au, home, no sigui tan egoïsta! Que a vostè no li ve d'aquests 200 € al mes!

- Client:
 Que no em ve, a mi, de...però... Això vol dir que ho estem pagant tota la família? La meva dona? El meus dos fills?

- Banquer:
 Sí, sí, és clar, tots els titulars.

- Client:
 Però això són més de 800 € cada mes! És una vergonya!

- Banquer:
 Miri, amb franquesa, entre vostè i jo...sí, és un escàndol, però bé, com que té un contracte de permanència de 'per vida' no hi ha res a fer. Les condicions són així.

- Client:
  Doncs, miri, sap què li dic? Que, a la que pugui, canviaré de banc!!! O bé hauré de marxar a un altre estat... Au, que tingui bon dia, senyor...?

- Banquer:
 Té vostè una solució molt bona: Es trasllada a viure a Sevilla, s’apunta al PER, és passa el dia gratant-se els collons, prenent un "fino de Montilla con tapas y...a viví que son do dia....heyyyy Macarena" i així s'estalviarà la hipoteca i els seus fills tindran els ordinadors gratuïts, podrà circular sense pagar peatges, etc... 
  

NOTA ACLARATÒRIA


La hipoteca “Espanya” és exactament l’aplicació del dèficit fiscal de Catalunya: 17.000 milions de euros, dividit per 7 milions de catalans (inclosos els nadons) i després ho dividiu per 12 mesos i teniu la quota mensual de la Hipoteca Espanya per cada membre de la família. Si voleu comprovar-ho, feu la divisió. QUINS PEBROTS !!!

dissabte, 3 de novembre del 2012

La catalanofòbia i la campanya de Ciutadans

"Si fuera presidenta del gobierno esto seria peor que con Franco, de primeras, todos los putos catalanes muertos " (1). Malauradament de frases com aquestes manifestant l'odi contra Catalunya se'n poden trobar a centenars per la xarxa. recentment ha sorgit una iniciativa que pretén recopilar-les i el mateix temps denunciar la catalanofòbia:  http://apuntem.cat/reculls-de-comentaris-anticatalans-i-genocides-per-l11-de-setembre/
Després de visitar aquest web a mi no m'estranya que hi hagi tanta gent que vulgui la independència de Catalunya. I potser Ciudadanos, enlloc d'utilitzar aquella frase del Jordi Pujol de l'any 1958 a la seva camapanya hauríen d'haver utilitzat algunes de les frases que apareixen en aquesta web o fins hi tot les d'aquestes recopilacions que han fet diferents dirigents espanyols sobre Catalunya: http://rogerseuba.blogspot.com.es/search?updated-max=2012-10-27T02:28:00-07:00&max-results=7
Però tots sabem que els de Ciudadanos diuen que no són "nacionalistes" (catalans, es clar)  però pel què sembla això de l'identitat i de la llengua els importa moltíssim. Tampoc no tenen gaire escrúpols a l'hora de manipular les paraules i treure-les del seu context. En els anys seixanta va ser molta la gent d'Andalusia que no tenia ni un  duro i que van arribar a Catalunya mitjançant un  tren i amb una bossa a la mà. Hi ha andalusos (o nous catalans) que ells i els seus descendents s'han integrat i ara volen l'independència de Catalunya i d'altres que no, que són espanyolistes fins a la mèdul·la.
http://www.altresandalusos.org/manifest/#cas

(1) Frase extreta d'un twiter http://apuntem.cat/reculls-de-comentaris-anticatalans-i-genocides-per-l11-de-setembre/

Fanatismo en Cataluña / Fanatisme a Catalunya

UN EXEMPLE DE FANATISME A  CATALUNYA: ELS "TALIBANS"ESPANYOLS
Diuen que "una imatge val més que mil paraules". I aquesta és la de la furgoneta dels propietaris del bar Kevin de Gavà. En veure aquesta mescla que fan de religió i exèrcit no he pogut evitar la comparació amb els Talibans, especialment pel què fa a les barbes. Em pregunto quin partit votaran, potser el de Josep Anglada, Democracia Nacional o bé  el de l'Albert Rivera,Ciutadans ? En tot cas tal com va dir el Josep Anglada: " Cristo es nuestro comanadante y amigo. Y cristo no pierde nunca una guerra aunque a veces puede perder alguna batalla. Arriba España ". Per veure el vídeo http://www.youtube.com/watch?v=Ju7rHmW0fqA
També recomano fer un cop d'ull al facebook dels fanàtics:
 http://es-es.facebook.com/ricardo.martintoro
 http://es-la.facebook.com/ricardo.martincriado

L'estat espanyol intenta impedir el vot dels catalans que viuen a l'estranger

Molts catalans residents a l'estranger han denunciat aquestes últimes setmanes tota mena d'obstacles amb què s'han trobat de cara a poder votar el 25 de novembre. Us passo l'enllaç: http://www.catalansalmon.com/nopucvotar/mapa_npv.php

diumenge, 28 d’octubre del 2012

Carta oberta al senyor Miguel Herrero i Rodríguez de Miñón, un dels set ponents constitucionals,


Carta tramesa pel professor Enric Casulleres de la Universitat de Vic,
“Distinguido y admirado don Miguel,
En vano he esperado que terciase usted en el debate sobre el proceso
de secesión de Catalunya. Como al parecer, el principal argumento
contra la declaración unilateral de independencia es su ilegalidad en
términos constitucionales, me gustaría que usted recordase a los
españoles en qué circunstancias fue incorporado a la Constitución el
artículo donde se alude a la indisoluble integridad del territorio
español, y la participación directa del Estado Mayor del Ejército en
su redacción. Porque era a nombre suyo de usted el sobre que llegó,
con membrete del Ejército, irrumpiendo en el seno de la ponencia donde
se estaba debatiendo tan espinoso asunto. Haría usted una gran
aportación a la democracia si revelase los términos en que el Ejército
amenazaba con su intervención en caso de que el contenido del sobre no
se incorporase, sin tocar una coma, al articulado constitucional. Y
así seríamos conscientes todos los ciudadanos de que la máxima norma
del ordenamiento jurídico español fue impuesta bajo coacción y con
graves amenazas. Como jurista que es, usted sabe mejor que yo que los
contratos firmados entre partes bajo amenaza o coacción son viciados
de origen y nulos de pleno derecho.
La anterior petición no menoscaba la alta consideración que nos merece
su ilustrada aportación humanística e intelectual a la convivencia
entre los ciudadanos de este país (muy pronto, países, espero). Reciba
mis más respetuosos saludos. Suyo,
Enric Casulleras”

dissabte, 27 d’octubre del 2012

El "nacionalismo linguístico español"

http://consciencia.cat/?videos&item_18=2571&n=nacionalismo-linguistico-espanyol-juan-c-moreno-cabrera

3 articles molt interessants sobre el procès d'independència



España es un mal negocio

Un mal negocio
La Vanguardia
David García | 03/08/2010 - 10:32 horas


El aumento del independentismo en Catalunya no es casual ni tampoco responde a una serie de circunstancias difíciles de explicar.

Mientras el independentismo catalán de principios de los 80 y de los 90, pese a ser portador de la actual llama, respondía en muchos casos a
 cuestiones identitarias, que en algunos casos imposibilitaba una mayor aglutinación; podemos decir que a día de hoy se puede constatar con soltura a equivocarnos que el independentismo catalán del siglo XXI es transversal, plural, cívico y sobre todo democrático, por ello no deja de aumentar. El independentismo catalán crece porque las razones para apostar por un nuevo estado, son muchas y muy diversas; la cuestión económica, la supervivencia cultural, la profundización a nivel democrático, el derecho inalienable que tienen los pueblos a decidir su futuro, las cuestiones históricas, los agravios comparativos con España, la voluntad de vivir mejor, etc.


Porque si dejamos las razones identitarias a un lado y nos centramos en el día a día, ¿quién puede defender el espolio que padecen todos los catalanes, independientemente de si se sienten españoles o catalanes?

¿Quién puede defender por razones identitarias que España robe a Catalunya 60 millones de euros al día a partir del
 déficit fiscal?

¿Quién puede defender que los estudiantes catalanes reciban sólo el 5% de todas las becas del estado y los estudiantes de Madrid reciban el 58%?

¿Quién no querría ver aumentada por meras cuestiones identitarias la renta per cápita anual de los catalanes en unos 2.400€ al año si tuviésemos seguridad social propia?

¿Quién puede defender que el "Ministerio de Cultura" haga un gasto anual por cada español de 47€ y por cada catalán sólo de 5€?

¿Quién querría viajar por puras cuestiones identitarias con el 40% de los trenes construidos por el estado durante la década de los 70 que se consideraron obsoletos y que aún circulan por Catalunya, mientras que Madrid sólo tiene el 4%?

¿Quién no querría ver a su país 7 veces más rico como dijo el Premio Nobel de Economía Aplicada en la UB el pasado mes de mayo?

¿Quién puede defender por causas identitarias que 1 de cada 3 años el Ministerio de Fomento no invierta nada de nada en Catalunya?

¿Quién quiere, pese a ser catalán y sentirse español, que cada año nos roben 20.000.000.000 de euros (11% del PIB), siendo así la región del mundo que sufre más déficit por parte de su gobierno? ¿Realmente sentirse español en Catalunya compensa eso?

Como residente en Catalunya, ¿quién puede tolerar, por cuestiones identitarias, que por cada 12,7 millones de euros que se invierten en medio-ambiente en el aeropuerto de el Prat, se inviertan 300 millones al de Barajas?

Por muy españolista que uno sea en Catalunya ¿se puede defender que entre 1985 y 2005 sólo se hayan construido en Catalunya 20km de autovías mientras que en Madrid se hagan cerca de 900 en idéntico periodo?

Por motivos identitarios ¿se puede aceptar y no protestar cuando en Catalunya sólo se invierte un promedio del 12% del PIB español anual pese a aportar el 22% del mismo PIB español?

¿Realmente las razones identitarias compensan el agravio que hemos sufrido por ejemplo con el AVE? EN Catalunya, por el AVE, el gobierno invirtió 316€ por catalán, pero en el mismo año invirtió 1.198€ por andaluz, 894€ por madrileño, 574€ por aragonés y 407€ por castellanomanchego.

¿Justifica el sentimiento de identidad pagar peajes y más peajes?

Es preciso ser estúpido para defender la dependencia de Catalunya con España cuando nosotros los catalanes, independientemente de si nos sentimos españoles o catalanes, si vamos con la roja o no, estamos perdiendo la oportunidad de vivir mejor. Estamos perdiendo la oportunidad de dar un futuro mejor a nuestros hijos por una cuestión identitaria y si uno se para a pensar fríamente llega a la conclusión que nadie no podría llegar en tolerar por una cuestión identitaria tal contradicción. ¿Aquellos que son tan identitarios aceptarían sufrir un agravio al revés?

España es un mal negocio a nivel cultural pero sobre todo a nivel económico, y lo es porque
 tratar a Catalunya como una colonia forma parte del su leitmotiv nacional.                      

AIXÍ ENS HAN TRACTAT, ENS TRACTEN I EL PITJOR, ENS TRACTARAN

Declaracions històriques manifestament anticatalanes**1625 – Conde Duque de Olivares:* “Ahora que os hemos asimilado y no
 tendréis de gastaros dinero en lucha contra nosotros, parece razonable que
 nos paguéis con impuestos”.

 *1725 – José Patiño:* “... es bien notoria la
obstinación y barbaridad de
 este pueblo criminal (Catalunya)...”.

 *1906 – Revista “Ejercito y Armada”:* “Hay que castellanizar a Cataluña …
 Hay que pensar en español, hablar en español y conducirse como español, y
 esto de grado o por fuerza”.

 *1907 – La revista militar:* “El problema catalán no se resuelve, pues, por
 la libertat, sino
con la restricción; no con paliativos y pactos, sino por
 el hierro y por el fuego”.

 *1927 – La revista militar:* “Hay
que pensar en español, hablar en español y
 conducirse como español, y esto de grado o por fuerza”.

 *1927 – Juan Llarch:* “Obligar a
usar el castellano en Cataluña es hacerles
 un favor paternal, como lo es obligar a un niño corto de vista y
revoltoso,
 a ponerse unas gafas”.

 *1934 – Manuel Azaña:* “una
persona de mi conocimiento asegura que es una
 ley de la historia de
España, la necesidad de bombardear Barcelona cada
 cinquenta años”.

 *1938 – General Queipo de Llano:*
“Transformaremos Madrid en un vergel,
 Bilbao en una gran fábrica y Barcelona en un inmenso solar”.

 *1939 – Governador Militar Aymat:* “¡Perros
catalanes! ¡No sois dignos del
 sol que os alumbra!.

 *1968 – Luis de Galinsonga:* “Todos los
catalanes son una mierda”.

 *1968 – Manuel Fraga Iribarne:* “Cataluña fué
ocupada por Felipe IV, fué
 ocupada por Felipe V, que la venció, fué bombardeada por el general
 Espartero, que era un general revolucionario, y la ocupamos en 1939 y
 estamos dispuestos a coger de nuevo el fusil. *Por consiguiente*, ya saben
 ustedes a que atenerse, y aquí tengo el mosquete para volverlo a utilizar”.

 *1977 – Jorge Carreras Llansana:* “En Cataluña no hay más que
españoles que
 viven y trabajan. Un español que viene aquí, viene a
una región española y
 jamás puede ser considerado como inmigrante”.

 *1981 – Santiago Bernabéu:* “Me gusta Cataluña a pesar de los catalanes”.

 *1984 – Leopoldo
Calvo Sotelo:* “Hay que fomentar la emigración de gentes de
 habla castellana a Cataluña y Valencia para así asegurar el mantenimiento
 del sentimiento español que comporta”.

 *1984 – José Prat:* “Los
catalanes sólo son importantes cuando escriben en
 castellano”.

 *1984 – Felipe González:* “El terrorismo en el País Vasco es una cuestión de
 orden público, pero el verdadero peligro
es el hecho diferencial catalán”.

 *1986 – José Rodríguez de la
Borbolla :* “Los andaluces son bastante
 inteligentes para no confiar en los catalanes”.

 *1992 – Aleix
Vidal Quadras:* “Només una ment malaltissa pot concebre la
 segregació de Catalunya”.

 *1993 – Pedro Pacheco:* “Vascos y catalanes son
buitres prestos a recoger la
 carroña”.

 *1994 – Mercedes de la Merced :* “Me preocupa que la
Guardia Civil pueda
 llegar a depender de Jordi Pujol, hoy Presidente de la Generalitat , y mañana
 de cualquier loco que la pueda
presidir”.

 *2001 – Txiqui Benegas:* “Para mi, ser nacionalista y ser culto e
 inteligente, es incompatible”.

 *2001 – Juan Carlos I:* “... a nadie se le obligó
nunca a hablar en
 castellano; fueron los pueblos más diversos
quienes hicieron suyo por
 voluntad libérrima, el idioma de Cervantes”.

 *2005 – Rodríguez
Ibarra:* “No les da vergüenza?, ¿Se puede ser tan cretino?
 (…)
¿Falta dinero para la sanidad? Pues no se lo hubieran gastado ustedes en
 tener una policía autonómica, no se lo hubieran gastado ustedes en tener
 tres televisiones. Cada uno se lo gasta en lo que quiere, pero después
no
 vengan ustedes llorando, amigos. (…) No conozco ninguna partida
 presupuestaria que diga: transferencia de renta de esta región a ésta. Y si
 existiera, que por favor me borren. Que se metan los cuartos donde les
 quepan”.

 *2006 – César Vidal:*
“Un valenciano que se considere catalán es como un
 judio que
admirara a Hitler”.

 *2006 – Alfonso Guerra:* “Nos hemos cepillado el
Estatut”.

 *2008 – L'alcalde d'Agón (Aragó):* “¡Que los catalanes se mueran de sed, los
 jóvenes estan hartos de la opresión catalana”, ”Es muy
probable que el
 pueblo se tome la justicia por su mano y destruyan
las tuberías del trasvase
 y otras instalaciones, si no reciben justa recompensa por las molestias que
 la Generalitat ha causado”.

 *2009 – Alicia Sánchez
Camacho:* “No podem permetre que el català sigui la
 llengua
vehicular a les escoles”.

The New York Times: 'Els beneficis de la independència de Catalunya són enormes

http://www.cronica.cat/noticia/The_New_York_Times_Els_beneficis_de_la_independencia_de_Catalunya_son_enormes

The New York Times: 'Els beneficis de la independència de Catalunya són enormes'

Aquest article de The New York Times torna a posar Catalunya al centre de l'actualitat poc abans de les eleccions catalanes del 28 de
novembre. El diari explica que per la seva producció econòmica i empresarial Catalunya està a anys llum de regions “pobres” com
Andalusia. A més a més, fa un repàs històric i s'explica que Catalunya va encapçalar la revolució industrial a Espanya.

Un espoli fiscal inèdit a Europa

Diu el text que “Edward Hugh, un economista independent calcula que un 10% del PIB català se'n va de Catalunya per pagar les despeses
d'unes altres regions espanyoles, per culpa dels impostos recaptats pel govern de Madrid”. Segons el NYT “la limitada autonomia fiscal
de Catalunya contrasta amb la regió pròspera del país Basc” que té el concert econòmic.

'Els beneficis de la independència de Catalunya són enormes'

“El País Basc té una qualificació de crèdit que és la millor d'Espanya perquè aquesta regió es fiscalment independent”. Finalment, el NYT
diu que “els beneficis de la independència a llarg termini són enormes, però hi ha costos a curt termini, que molta gent no està disposada
a assumir”.

Spanish TGV: 7 Passengers a Day/AVE ESPANYA: 7 PASSATGERS AL DIA


Quina vergonya més gran estar dominats per aquesta gent.


Spanish TGV: 7 Passengers a Day

Centralism crashes with the euro crisis: Empty horizons, empty metal and empty coffers for Castile's TGV. Below: Flight plan for Ciudad Real Airport: 3 flights a day in high season.
Zapatero has built 2,800 kms of high speed lines at a cost of ?25 billion, that is ?9 million per km. Despite giving away the track to Renfe, the Madrid monopoly has shown itself incapable of making profitable a radial centralised network when the population in the peninsula lives and travels along the coastline, precisely where Madrid has built nothing. The Spanish crisis can no longer cover up losses, forcing the closure of lines. The first to fall has been Toledo-Albacete-Conca which transported 9 passengers a day to Albacete and 7 to Cuenca.


Renfe was losing €18,000 a day, that is each passenger cost €1,125 with an excess capacity of over 95% in very expensive high speed trains. The ticket price of €15 meant that for each passenger transported, Renfe lost €1,110. Castile, apart from the phantom high speed lines, also has the phantom airport of Ciudad Real which cost another €500 million and is quite empty. Catalans paid one third of these useless infrastructures built by Madrid at a cost of €1,285 per Catalan. Renfe's passenger director Enrique Urkijo: “Renfe has decided to optimize its train services between Toledo, Albacete and Cuenca to adapt to the real demand of this corridor. Renfe feels pain when trains run empty. The connection between the three cities in La Mancha has been a disaster.”

(“Renfe suprimeix l'AVE Toledo-Albacete que tenia només 9 usuaris,” by Conchi Lafraya and “Un model insostenible,” by J. Antich, La Vanguardia, 28 June 2011)

Published in
LA REPÚBLICA CATALANA
Comments and all articles:
http://larepublicacatalana.wordpress.com/
Ave Espanya: 7 passatgers al dia

Pla de vols a l'aeroport de Ciudad Real: 3 vols al dia en temporada alta. Primera foto: El centralisme xoca amb la crisi de l'euro: horitzons buits, metall buit i calaixos buits per a l'Ave castellà. 
Zapatero ha construit 2.800 kms de vies d'alta velocitat a un cost de ?25 mil milions, és a dir ?9 milions el km. Tot i regalar les vies a Renfe, el monopoli madrileny s'ha mostrat incapaç de treure-li rendibilitat a una xarxa radial centralista quan la població de la península viu i viatja al llarg de les costes, on precisament Madrid no ha construit res de res. La crisi espanyola ja no pot tapar pèrdues i obliga a tancar línies. La primera a caure ha estat Toledo-Albacete-Conca que transporta 9 passatgers al dia fins Albacete i 7 a Conca.


Renfe perdia €18.000 al dia, o sigui cada passatger costava €1.125 amb un excés de capacitat de més del 95% dels caríssims trens d'alta velocitat. El bitllet de €15 vol dir que per cada passatger que transportava, Renfe perdia €1.110. Castella, a part de les línies d'alta velocitat fantasma, també té l'aeroport fantasma de Ciudad Real que ha costat uns altres €500 milions i està també buit. Els catalans hem pagat un terç d'aquestes inversions inútils de Madrid a un cost de €1.285 per català. El director general de viatgers de Renfe, Enrique Urkijo: “Renfe ha decidido optimizar su oferta de trenes entre Toledo, Albacete y Cuenca para adecuarse a la demanda real del corredor. Renfe siente dolor cuando el tren pasea chapa. La conexión entre las tres ciudades de la Mancha ha sido un desastre.”

(“Renfe suprimeix l'AVE Toledo-Albacete que tenia només 9 usuaris,” per Conchi Lafraya i “Un model insostenible,” per J. Antich, La Vanguardia, 28 juny 2011)

Publicat a
LA REPÚBLICA CATALANA
Comentaris i tots els articles:
http://larepublicacatalana.wordpress.com/

Espanya estat plurinacional?

Calafell, 20 d’octubre de 2012

Senyors,

Els vull fer partícips del cas que en aquests moments m’està succeint des
de les “espanyes”. Miraré de resumir.

Em dic M. Dolors Terrón Sacristan, i el dia 18 de juliol d’enguany el meu
marit, Josep Vila i Pellicé, va morir pujant a la Pica d’Estats. Era mestre,
i va treballar a diverses escoles i molts anys a la Universitat de
Barcelona, al departament de Publicacions. Els darrers anys va estar
exercint en un CRP (Centre de Recursos Pedagògics) i per tant, era
funcionari, defensor del català i de Catalunya.

Deixant passar l’agost, a primers de setembre vaig posar-me en contacte
amb el nostre advocat de Barcelona, perquè em fes totes les gestions
que comporten aquests tipus de tràmits. Un d’ells era el gestionar-me
la pensió de viduïtat.

Aquesta gestió, pel fet que el meu marit era funcionari, la tramita la
“Delegación de Hacienda”, a Madrid, i ens demanen tot un seguit de
certificats i documents que s’adjunten a la sol·licitud de pensió.

Abans d’ahir vaig rebre una carta d’aquest estament que diu que
el meu expedient està aturat per que els falta el “certificado de defuncion
del registro español”. Jo vaig quedar sorpresa perquè sé que el bufet
d’advocats que em representen són uns bons professionals i els vaig
telefonar. Els vaig fer arribar la carta rebuda i, evidentment, l’advocat
també va quedar sorprès i va optar per fer una trucada a la cap de secció
del departament corresponent la Sra. Clara Isabel Melero Redrano.

Aquesta senyora respongué a la trucada dient que SÍ que té un certificat
de defunció (a més de la fotocòpia del llibre de família que també consta
el registre, més un certificat de defunció internacional, perquè el meu
marit va morir a la zona francesa i altres documents), però que està escrit
en català, i ella NO té per què entendre aquest idioma.

Davant la insistència del meu advocat, la senyora respongué:

“BUENO PARA QUE ESTO SE AGILICE Y NO HAYA MAS DEMORAS, ME HACEN
LLEGAR EL CERTIFICADO DEL REGISTRO CIVIL EN ESPAÑOL. PUES SI NO,
PUEDE QUEDAR POR AHÍ ENTRETENIDO POR CUALQUIER OTRO COMPAÑERO
MÍO”.

Això es el resum d’una conversa més llarga i emprenyadora. També vull fer
saber que, mesos enrere, aquest requisit que ARA em demanen a mi, NO el
demanaven.

Segurament m’ha tocat el funcionari de torn (tocapebrots), però per
comprendre defunció o defunción, mort el dia o muerto el dia, tom o
tomo, llibre o libro...  La resta són dades numèriques: segell oficial
del Registre Civil de Calafell i la signatura del jutge.

Sóc catalana, catalanista i independentista. He corregut davant dels grisos
per parlar en català i també he rebut -per desgràcia.  He après a escriure
la llengua del meu país de gran, perquè, de petita, no ens ho van permetre.
Vaig estar a la manifestació del 1977 i, ara, a la d’enguany, tot i fer dos
mesos d’haver enviudat, però, per ell i per mi, ho havia de fer, i, ara,
aquesta colla de... m’obliguen, fins i tot, a que l’últim certificat oficial
del meu marit sigui en español.

Per mi és increïble això que està passant. No faig cap instància per poder
anar collir bolets al Retiro! Amb tot el dolor del meu cor -i per
desgràcia-, sol·licito una pensió de viduïtat que em correspon, després que
el meu espòs hagués treballat 35 anys com a mestre (funcionari).

Amb aquest escrit, no és la meva intenció reclamar res de res. La pensió,
si no és d’aquí a deu dies, potser en passaran quaranta quan la rebré, però
sí que m’agradaria fer difusió d'aquest fet. Vull que la gent del meu país
sàpiga com les gasten els que no ens volen..., però tampoc no ens deixen.

Gràcies per la vostra atenció i pel temps dedicat a llegí aquest escrit.

Atentament,

M. Dolors Terrón Sacristán 39.305.221S